Procés del trasplantament - Associació Aire

Indicacions
Presenten indicació de trasplantament els pacients amb malaltia pulmonar greu invalidant amb mal pronòstic a curt termini, no susceptible de ser tractats de forma eficient amb cap altre tipus de tractament, sigui mèdic o quirúrgic.

Tipus de trasplantament pulmonar:
Unipulmonar: Es realitza l’implantament d’un sol pulmó.
Bipulmonar: S’implanten els dos pulmons. La tècnica quirúrgica més emprada és el trasplantament bipulmonar seqüencial en el que s’implanten els pulmons consecutivament.
En el quadre adjunt es mostren les indicacions més freqüents de trasplantament pulmonar.
Els requisits més importants per valorar uns pulmons oferits són:

     -que el donant mantingui les constants vitals estables

     -una radiografia de tòrax normal

     -una bona fissionabilitat amb nivells d'oxigen en sang del donant normals

     –absència d'intervencions en el tòrax

     -la no evidència d'infecció mitjançant cultius i absència de secrecions bronquials

     -la compatibilitat de grup sanguini i de la mida dels pulmons del donant amb la mida de la caixa toràcica del receptor.

Una petita porció dels donants multiorgànics presenta uns pulmons implantables, a causa de les maniobres de recuperació i manteniment (intubació) en el moment de la mort del donant. Aquestes maniobres poden danyar greument els pulmons i deixar-los inutilitzables per un trasplantament.

Receptor:

El pacient candidat a trasplantament ha de mantenir, tot i les limitacions de la seva malaltia i dels efectes secundaris dels tractaments que necessita pel control de la seva pneumopatia, un estat general bo amb una nutrició correcta i força muscular que serà molt important en l’evolució del postoperatori immediat. 

No ha de patir cap malaltia maligna o infecciosa (sense incloure les estrictament pulmonars). El tractament posttrasplantament anti rebuig facilita el desenvolupament d'aquest tipus de malalties. És necessari que el pacient tingui el suport del seu entorn més immediat. 

No presentar una patologia cardíaca severa (podria ser indicació de trasplantament cardiopulmonar) ni hepatorenal (imprescindible per a una correcta tolerància del tractament anti rebuig). És una contraindicació relativa haver patit intervencions quirúrgiques prèvies en el tòrax.

Tots els candidats a trasplantament, previ a la seva acceptació i inclusió a la llista activa, són valorats conjuntament en sessió per Pneumologia, Cirurgia Toràcica i Anestesia. Un cop acceptat pels tres serveis s'inclou al pacient en la llista activa.

El temps d’espera en llista activa és variable, ja que les característiques i compatibilitat dels pulmons del donant són el que condicionen el trasplantament.

Intervenció:

L’existència d’uns pulmons adients pel trasplantament posa en marxa l’equip mèdic:

Es localitza el receptor adequat, seqüencialment segons la llista activa, valorant la compatibilitat dels òrgans, gravetat, urgència, etc.
Coordinació de l’hora d’arribada del receptor a l’hospital i de la seva entrada a quiròfan amb l’arribada del pulmó.
El receptor espera abans d'entrar al quiròfan mentre es comproven el funcionament i característiques dels pulmons del donant. Seguidament entra al quiròfan per poder salvar la vida del receptor.

Realització de l’implant pulmonar:

• • Extracció del pulmó patològic i el canvi pel nou realitzant les unions en bronquis, arterial pulmonar i cor. (aurícula).
  • Si el trasplantament és dels dos pulmons, primerament es posa el d’un costat (mentre el pacient respira per l’altre) i seguidament amb el pacient respirant amb el nou pulmó es repeteix la maniobra a l’altre costat.
  • Alguna vegada el malalt, sigui perquè el propi pulmó és incapaç de funcionar mínimament mentre es realitza el trasplantament de l’altre pulmó o bé perquè el pulmó posat inicialment no respon plenament, és necessari realitzar l’aportació d’oxigen a la sang mitjançant circulació extracorpòrea, aquesta tècnica consisteix en descoagular al pacient i fer circular la sang per un circuit exterior a l’organisme que s’encarrega de bombejar i oxigenar la sang durant la intervenció.

Resultats del trasplantament pulmonar
L’expectativa de vida en el trasplantament pulmonar va augmentant amb la utilització de noves substàncies de preservació de l’injert i fàrmacs antirebuig.
Descriure totes les complicacions que poden aparèixer a un pacient trasplantat és gairebé impossible. El que cal afirmar és que el pacient queda lligat per sempre a l’equip mèdic, sobretot al Pneumòleg, que és el que portarà a terme els controls periòdics.

El futur del trasplantament de pulmó
Durant els 20 anys d’evolució del trasplantament pulmonar des de que 'el grup de Toronto', que va ser el primer equip que va iniciar el trasplantament, fins a l’actualitat s’han experimentat notables progressos. L’experiència a Espanya és considerable en aquest moment i som el segon país del món, solament superats en nombre de trasplantaments anuals per EEUU i això solament per una qüestió de població. Països del nostre entorn amb una major població que la nostra, com França, Anglaterra o Alemanya realitzen menys trasplantaments anuals.
El repte dels trasplantaments d’òrgans sòlids, com el de pulmó, és aconseguir una immunosupressió eficaç que eviti el rebuig sense augmentar el risc d’infeccions.
Un altre repte important és aconseguir el major nombre de donants. S’estan fent intents d’aconseguir pulmons de donants en asistòlia (a cor aturat). Això pot ser una font important d’òrgans, que tan necessitem.